Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador
Charles Crook planteja quatre models sobre com utilitzar l'ordinador en entorns educatius, i els formula en forma de metàfora:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
L'ordinador ens "ensenya". L'ordinador interacciona amb l'alumne, de forma que: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumnes a avançar.
Els programes que menys es fan servir a les escoles són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica (com les activitats de Jclic).
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumnes a avançar.
Els programes que menys es fan servir a les escoles són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica (com les activitats de Jclic).
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
L'ordinador ens "ajuda a aprendre". L'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer (com el programa Logo).
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
L'ordinador ens "ajuda a aprendre". Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Mitjançant els simuladors, l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Exemples de simulació: el programa Crayon Physics i l'activitat de cuidar una planta de la Doctora Xinxeta.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Exemples de simulació: el programa Crayon Physics i l'activitat de cuidar una planta de la Doctora Xinxeta.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
L'ordinador proporciona noves possibilitats expressives, i a més pot fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Mitjançant programes com el Tux Paint o l'Art Raige podem pintar en pantalla, esborrar, transformar objectes, girar-los, etc.
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç. Aquesta imatge és del Tux Paint, que és un programa gratuit.
àrtic
Aquest és el link per anar a un blog molt interessant que ha estat finalista del concurs edublogs 2009:
http://blocs.xtec.cat/artic/category/interaccio/
http://blocs.xtec.cat/artic/category/interaccio/
Vídeo i educació
Com diu Julio Cabero al capítol 8 del seu llibre "Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación":
Primer de tot cal diferenciar entre el vídeo didàctic i l'utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat dissenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats i activitats que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma d'estructurar-los i utilització, propicii l'aprenentatge en els alumnes; contràriament, amb la seva utilització didàctica ens referim a una visió més àmplia de les diverses formes d'utilització que pot emprar l'ensenyament.
Joan Ferrés en el llibre vídeo y educación (Barcelona: Paidós, 1988) parla sobre l'ús del vídeo a les aules. Els vídeos poden ser motivadors i generadors d'emocions, més enllà de l'ús convencional que se'n fa a les aules (com a eina informativa) tenen la capacitat d'incidir en el nostre estat d'ànim, i això, sens dubte, el converteix en una eina molt poderosa a l'hora de treballar un tema.
L'ús del vídeo a l'aula pot servir per: reforçar els coneixements sobre un tema concret, per transmetre valors, per introduir un tema, etc. Segons els objectius i criteris del mestre i atenent les necessitats i gustos dels alumnes, es triarà el vídeo més adient per a treballar a classe.
El següent link parla de les possibilitats de l'ús del vídeo a l'aula:
http://www.lmi.ub.es/te/any93/ferres_cp/
El llenguatge àudio-visual
Segons J. Ferrés les funcions del vídeo, a l'ensenyament, poden ser:
Primer de tot cal diferenciar entre el vídeo didàctic i l'utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat dissenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats i activitats que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma d'estructurar-los i utilització, propicii l'aprenentatge en els alumnes; contràriament, amb la seva utilització didàctica ens referim a una visió més àmplia de les diverses formes d'utilització que pot emprar l'ensenyament.
Joan Ferrés en el llibre vídeo y educación (Barcelona: Paidós, 1988) parla sobre l'ús del vídeo a les aules. Els vídeos poden ser motivadors i generadors d'emocions, més enllà de l'ús convencional que se'n fa a les aules (com a eina informativa) tenen la capacitat d'incidir en el nostre estat d'ànim, i això, sens dubte, el converteix en una eina molt poderosa a l'hora de treballar un tema.
L'ús del vídeo a l'aula pot servir per: reforçar els coneixements sobre un tema concret, per transmetre valors, per introduir un tema, etc. Segons els objectius i criteris del mestre i atenent les necessitats i gustos dels alumnes, es triarà el vídeo més adient per a treballar a classe.
El següent link parla de les possibilitats de l'ús del vídeo a l'aula:
http://www.lmi.ub.es/te/any93/ferres_cp/
El llenguatge àudio-visual
Segons J. Ferrés les funcions del vídeo, a l'ensenyament, poden ser:
Funció informativa: l'objectiu fonamental del vídeo és descriure una realitat de la manera més objectiva possible (aquest seria el cas del vídeo document, com el vídeo d'història de Catalunya que vam veure a classe).
Funció motivadora: l'objectiu és afectar la voluntat del espectador per provocar un determinat tipus de resposta, potenciar unes actituds, etc.
Funció expressiva: ens centrem en l'emissor, que és qui expressa les seves pròpies emocions o s'expressa a si mateix (creativitat i vídeo-art) mitjançant el vídeo.
Funció avaluativa: el que importa fonamentalment la valoració de conductes, actituds o habilitats dels subjectes captats per la càmera (vídeo-mirall).
Funció investigadora: l'objectiu està en l'anàlisi posterior i amb deteniment d'allò que s'ha enregistrat.
Funció lúdica: la finalitat del vídeo es centra bàsicament en el joc, en l'entreteniment, en la gratificació o en passar-s'ho bé (el vídeo com a joc).
Funció metalingüística: l'acte comunicatiu entre emissor i receptor mitjançant el vídeo es centra en el codi que s'utilitza, mitjançant un codi per parlar del propi codi.
El llenguatge àudio-visual constitueix un llenguatge d’expressió complex on participen diversos codis. Està format bàsicament pel codi visual i pel codi sonor. El producte àudio-visual es veu i s’escolta: cinema, televisió, videojoc, internet, videoclip, dibuixos animats, publicitat...
Parlar de llenguatge àudio-visual significa donar preferència a l’hemisferi dret del nostre cervell, és a dir, a les emocions, sensacions. Mentre que a l’escola el que s'acostuma a treballar és l’hemisferi esquerre (lectura, escriptura, càlcul...), els mitjans de comunicació afecten l'hemisferi dret (emocions, creativitat, intuïció...).
Hem de tenir clar que si l'educació fa un apropament als mitjans àudio-visuals com pel·lícules, dibuixos animats o videojocs, per analitzar críticament els seus continguts i la seva estètica, tenim l’oportunitat de fer una distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual.
Hem de ser conscients de la gran importància que tenen actualment aquests recursos a les escoles, si eduquem la mirada dels nostres alumnes, i treballem amb ells diferents mitjans expressius, els estem donant eines per interpretar la realitat, per entendre diferents llenguatges i codis.
Hem de tenir clar que si l'educació fa un apropament als mitjans àudio-visuals com pel·lícules, dibuixos animats o videojocs, per analitzar críticament els seus continguts i la seva estètica, tenim l’oportunitat de fer una distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual.
Hem de ser conscients de la gran importància que tenen actualment aquests recursos a les escoles, si eduquem la mirada dels nostres alumnes, i treballem amb ells diferents mitjans expressius, els estem donant eines per interpretar la realitat, per entendre diferents llenguatges i codis.
JClic
Què és el Jclic?
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/howto.htm
El Jclic que he creat:
Com l'he creat? Passos que he seguit:
1) M'he instal.lat el Jclic. He fet una carpeta local amb imatges per posar en el Jclic. Aquestes imatges han estat tractades amb el Gimp per tal d'adaptar la seva grandària a la grandària de la pantalla (la imatge més gran que tinc medeix 800x600 píxels).
2) He obert la funció Jclic author, que serveix per crear les activitats de Jclic. He anat a fitxer i he obert un nou projecte que l'he guardat a la mateixa carpeta on tinc les imatges. Li he posat nom. He anat a insereix nou objecte multimèdia i he insertat totes les imatges que tenia preparades.
3) He anat a activitats i he clicat a sobre del logotip de l'extrem esquerra del menú superior, per a crear una nova activitat, l'he triat i l'he anomenat. Després he clicat a sobre de l'activitat i he dissenyat el fons de pantalla per l'activitat (a finestra), he escrit els missatges inicials, l'enunciat de l'exercici, el missatge final o el d'error (a missatges). He anat on diu plafó i he insertat les imatges o el text de cada casella, el nombre de fileres i de columnes dels plafons, el seu tamany, la seva distribució, etc.
Per provar l'activitat hi ha una icona de play.
4) Així, anem fent activitats successivament.
5) Un cop hem acabat, desem els canvis. Ja tenim un arxiu jclic.zip.
6) Ara anem a eines, on diu crea una pàgina web, i li posem el nom de l'arxiu (enlloc de index.htm, li he posat fruites.htm) i acceptem i la guardem a la mateixa carpeta. Ara ja tenim un arxiu htm.
7) Ara per a que tothom pugui accedir i veure aquest arxiu Jclic, he de gravar el projecte Jclic a una ubicació web on hi ha la carpeta arxiusclick209, del domini http://grups.blanquerna.url.edu, allà tinc una carpeta personal (carolrs), i un cop estic dins la meva carpeta, pujo l'arxiu jclic.zip i l'htm. Ara ja tinc el meu arxiu clic a la xarxa.
L'enllaç del qual és:
http://grups.blanquerna.url.edu/arxiusclick209/carolrs/fruites.htm
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/howto.htm
El Jclic que he creat:
Com l'he creat? Passos que he seguit:1) M'he instal.lat el Jclic. He fet una carpeta local amb imatges per posar en el Jclic. Aquestes imatges han estat tractades amb el Gimp per tal d'adaptar la seva grandària a la grandària de la pantalla (la imatge més gran que tinc medeix 800x600 píxels).
2) He obert la funció Jclic author, que serveix per crear les activitats de Jclic. He anat a fitxer i he obert un nou projecte que l'he guardat a la mateixa carpeta on tinc les imatges. Li he posat nom. He anat a insereix nou objecte multimèdia i he insertat totes les imatges que tenia preparades.
3) He anat a activitats i he clicat a sobre del logotip de l'extrem esquerra del menú superior, per a crear una nova activitat, l'he triat i l'he anomenat. Després he clicat a sobre de l'activitat i he dissenyat el fons de pantalla per l'activitat (a finestra), he escrit els missatges inicials, l'enunciat de l'exercici, el missatge final o el d'error (a missatges). He anat on diu plafó i he insertat les imatges o el text de cada casella, el nombre de fileres i de columnes dels plafons, el seu tamany, la seva distribució, etc.
Per provar l'activitat hi ha una icona de play.
4) Així, anem fent activitats successivament.
5) Un cop hem acabat, desem els canvis. Ja tenim un arxiu jclic.zip.
6) Ara anem a eines, on diu crea una pàgina web, i li posem el nom de l'arxiu (enlloc de index.htm, li he posat fruites.htm) i acceptem i la guardem a la mateixa carpeta. Ara ja tenim un arxiu htm.
7) Ara per a que tothom pugui accedir i veure aquest arxiu Jclic, he de gravar el projecte Jclic a una ubicació web on hi ha la carpeta arxiusclick209, del domini http://grups.blanquerna.url.edu, allà tinc una carpeta personal (carolrs), i un cop estic dins la meva carpeta, pujo l'arxiu jclic.zip i l'htm. Ara ja tinc el meu arxiu clic a la xarxa.
L'enllaç del qual és:
http://grups.blanquerna.url.edu/arxiusclick209/carolrs/fruites.htm
llibres digitals a les escoles
Info K - 22/04/2009
Llibres digitals a les escoles
L'any que vé, els alumnes d'alguns instituts treballaran amb llibres digitals, i més de la meitat de les classes les faran amb ordinadors.
Llibres digitals a les escoles
L'any que vé, els alumnes d'alguns instituts treballaran amb llibres digitals, i més de la meitat de les classes les faran amb ordinadors.
presentacions
Hi ha programes on-line per a fer presentacions com el Presentations de Google, per tant no cal instal·lar el programa a l'ordinador, ja que aquest està implementat en el servidor. A més podem publicar la presentació a internet, i arribar a conversar amb tot usuari de la xarxa que està penjant les mateixes diapositives al presentations.
També hi ha el programa Powerpoint de Microsoft i l'Impress d'Open Office, que és un programa lliure.
Una presentació consta de: diapositives, aquestes contenen objectes (imatges, text, gràfiques,...)
En una presentació hi podem posar:
Animació: efecte visual i/o sonor que es crea en una mateixa diapositiva entre els objectes, per passar d'un objectes a l'altre, etc.
Transició:efecte visual i/o sonor que es crea per passar d'una diapositiva a l'altre. Es poden mesurar a partir d'un click o a partir d'un temps predeterminat.
Acció: Fet a partir del qual succeeix un esdeveniment. Quan insertem una acció, fem un hipervincle a la diapositiva on volem que l'usuari vagi. Hi ha dos tipus d'accions:
També hi ha el programa Powerpoint de Microsoft i l'Impress d'Open Office, que és un programa lliure.
Una presentació consta de: diapositives, aquestes contenen objectes (imatges, text, gràfiques,...)
En una presentació hi podem posar:
Animació: efecte visual i/o sonor que es crea en una mateixa diapositiva entre els objectes, per passar d'un objectes a l'altre, etc.
Transició:efecte visual i/o sonor que es crea per passar d'una diapositiva a l'altre. Es poden mesurar a partir d'un click o a partir d'un temps predeterminat.
Acció: Fet a partir del qual succeeix un esdeveniment. Quan insertem una acció, fem un hipervincle a la diapositiva on volem que l'usuari vagi. Hi ha dos tipus d'accions:
- Podem fer clickar sobre l'objecte.
- Podem passar el ratolí per sobre de l'objecte (acció del mouse)
