Vídeo i educació

Com diu Julio Cabero al capítol 8 del seu llibre "Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación":
Primer de tot cal diferenciar entre el vídeo didàctic i l'utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat dissenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats i activitats que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma d'estructurar-los i utilització, propicii l'aprenentatge en els alumnes; contràriament, amb la seva utilització didàctica ens referim a una visió més àmplia de les diverses formes d'utilització que pot emprar l'ensenyament.
Joan
Ferrés en el llibre vídeo y educación (Barcelona: Paidós, 1988) parla sobre l'
ús del vídeo a les aules. Els vídeos poden ser motivadors i generadors d'emocions, més enllà de l'ús convencional que se'n fa a les aules (com a eina informativa) tenen la capacitat d'incidir en el nostre estat d'ànim, i això, sens dubte, el converteix en una eina molt poderosa a l'hora de treballar un tema.
L'
ús del vídeo a l'aula pot servir per: reforçar els coneixements sobre un tema concret, per transmetre valors, per introduir un tema, etc. Segons els objectius i criteris del mestre i atenent les necessitats i gustos dels alumnes, es tria el vídeo més adient per a treballar a classe.

El
següent link parla de les possibilitats de l'ús del vídeo a l'aula:

http://www.lmi.ub.es/te/any93/ferres_cp/

El llenguatge àudio-visual

Segons J. Ferrés les funcions del vídeo, a l'ensenyament, poden ser:

Funció informativa: l'objectiu fonamental del vídeo és descriure una realitat de la manera més objectiva possible (aquest seria el cas del vídeo document, com el vídeo d'història de Catalunya que vam veure a classe).

Funció motivadora: l'objectiu és afectar la voluntat del espectador per provocar un determinat tipus de resposta, potenciar unes actituds, etc.

Funció expressiva: ens centrem en l'emissor, que és qui expressa les seves pròpies emocions o s'expressa a si mateix (creativitat i vídeo-art) mitjançant el vídeo.

Funció avaluativa: el que importa fonamentalment la valoració de conductes, actituds o habilitats dels subjectes captats per la càmera (vídeo-mirall).

Funció investigadora: l'objectiu està en l'anàlisi posterior i amb deteniment d'allò que s'ha enregistrat.

Funció lúdica: la finalitat del vídeo es centra bàsicament en el joc, en l'entreteniment, en la gratificació o en passar-s'ho bé (el vídeo com a joc).

Funció metalingüística: l'acte comunicatiu entre emissor i receptor mitjançant el vídeo es centra en el codi que s'utilitza, mitjançant un codi per parlar del propi codi.

El llenguatge àudio-visual constitueix un llenguatge d’expressió complex on participen diversos codis. Està format bàsicament pel codi visual i pel codi sonor. El producte àudio-visual es veu i s’escolta: cinema, televisió, videojoc, internet, videoclip, dibuixos animats, publicitat...

Parlar de llenguatge àudio-visual significa donar preferència a l’hemisferi dret del nostre cervell, és a dir, a les emocions, sensacions. Mentre que a l’escola el que s'acostuma a treballar és l’hemisferi esquerre (lectura, escriptura, càlcul...), els mitjans de comunicació afecten l'hemisferi dret (emocions, creativitat, intuïció...).
Hem de tenir clar que si l'educació fa un apropament als mitjans àudio-visuals com pel·lícules, dibuixos animats o videojocs, per analitzar críticament els seus continguts i la seva estètica, tenim l’oportunitat de fer una distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual.
Hem de ser conscients de la gran importància que tenen actualment aquests recursos a les escoles, si eduquem la mirada dels nostres alumnes, i treballem amb ells diferents mitjans expressius, els estem donant eines per interpretar la realitat, per entendre diferents llenguatges i codis.

0 comentarios:

Publicar un comentario